dijous, 14 d’abril de 2011

Barcelona Romana i Medieval




BARCELONA ROMANA I MEDIEVAL:


Mapa del recorregut:


1.Escull un dels edificis o elements arquitectònics/escultòrics que trobis al llar del teu recorregut i respon a les preguntes següents:

-Quan es va iniciar la seva construcció?

-Santa Maria del Mar va ser construïda entre el 1329 i el 1383.

-Com és l’espai que crea? Descriu-lo breument

-És un espai de recolliment, meditació, religiós. Al estar al mig de Ciutat Vella i enmig del passeig del born dona un aire diferent als carrers que van a parar a aquesta esglèsia i a la plaça que esta davant. Santa Maria del Mar és una esglèsia gòtica senzilla, ja que la van construir amb aportacions del poble i amb ajuda de tothom. Està formada per unes columnes molt altes que aguanten tota la construcció, ja que diuen que Santa Maria del Mar la van construir sobre un amfiteatre romà.

-Quina utilitat tenia l’edifici originàriament?

- Era un centre de culte religiós, és a dir, s’utilitzava per resar.

-Quina utilitat té actualment? ( breu historia)

- Actualment també es fa servir per celebrar ceremònies, per resar, etc però també s’utilitza com a punt turístic de la ciutat de Barcelona.

És un edifici civil o religiós?

És un edifici religiós.

Fes una foto del lloc on es creuen el Cardus i el Decumanus romà.

L’antic fòrum continua sent el centre polític de la ciutat? Com s’anomena la plaça que hi ha en el seu lloc? Quins edificis públics l’emmarquen?

Si, ja que l’antic fórum ara és la plaça Sant Jaume. Els edificis públics que l’emmarquen són

l’ Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

3. Fes un dibuix d’un element romà.




Continuarem el recorregut fora
de la muralla romana.
2. Passeja pels carrer
s que por
ten noms d’oficis i respo
n:

-Saps què eren els gremis?

Un gremi era una agrupació de persones que feien el mateix ofici. A l'edat mitjana, els membres d'un gremi solien viure al mateix carrer, i a Barcelona
(en el actual barri “Gòtic”), hi han carrers que conserven el nom del gremi que hi treballava. Dins els gremis hi havia els mestres, és a dir, experts artesanals que en
senyaven a un deixeble o aprenent de l'ofici. Quan aquest aprenent havia complert l'aprenentatge podia seguir treballant pel mestre o obrir el seu propi taller, en elmateix carrer.


Escriu el nom d’uns carrers que et recordin un ofici. Fes una foto de la placa que indica el nom
del carrer.





























Aqui estan tots els noms dels carrers pels quals hem passat al llarg del nostre recorregut i hem pogut observar que n'hi han molts carrers en honor dels gremis.


3. Santa Maria del Mar:

-Fes una foto de la porta de l'església.


- De quin gremi són les persones que surten a la porta?
Són del gremi dels obrers que amb les aportacions del poble van poder continuar endevant amb la construcció.

-Per què creus que estan allà?
Aquesta esglèsia va ser construïda per els gremi de la construcció/ obrers i amb l'ajuda del poble, tant diners com en la contribució del seu treball, els hi van voler fer un homenatge per l'esforç de tots ells.










dimecres, 13 d’abril de 2011

AEROPORT:

L’aeroport és un centre de reunió per tothom. La gent que se’n va a l’altre punta del món per plaer o de treball ha de passar per aquest aeroport o la gent que ve a rebre un familiar que fa temps que no veu o simplement la colònia que més t’agrada esta al duty free a meitat de preu o dues amigues que es volen prendre una coca cola per esperar a un amic. Totes aquestes coses passen a aquest aeroport. A continuació podreu veure quina és la seva capacitat, el processos pels quals passen les maletes,etc.

1. Quins són els equipaments i l’estructura de l’aeroport (nombre de terminals, nombre de pistes...)

- L’aeroport consta de molts equipaments entre ells una torre de control per vigilar les entrades i les sortides dels avions,serveis per la carrega de maletes, pistes de aterratges per tots els avions, pista d’enlairament i pista transversal o de nit. L’estructura de l’aeroport consta de dos terminals amb tres pistes per els avions. La construcció esta feta de vidres translúcids per poder aprofitar tota la llum natural i té un sistema de “free cooling” que consisteix en aprofitar l’aire de l’exterior, netejar-lo i fer-lo servir com aire condicionat. Al sostre de l’edifici hi ha 700 plaques solars per aprofitar la llum que hi ha durant el dia. El terra per on passa tothom per embarcar les maletes és de color gris, el de els restaurants és de color vermell i el de les botigues és de color negre per així poder diferenciar totes les parts.

2. Quina és la seva capacitat de vols diaris? Quin ha estat el seu rècord de vols i passatgers?

-La seva capacitat total de vols diaris és de 90 vols i el seu rècord de vols i passatgers ha estat al mes de agost amb 90 vols cada hora i 29 milions de passatgers en el any 2010?

3.Quantes persones treballen en l’aeroport ? Quines tasques realitzen?

-En tot l’aeroport hi treballen 18.000 persones realitzant tasques de tot tipus com cambrers, botiguers, els que porten les maletes, les açafates de terra i de vols, els policies, els que embarquen les maletes, entre molts altres.

4.Quantes companyies operen a l’aeroport del Prat? Escriu noms d’alguna companyia d’aviació espanyola i d’altres estrangeres.

-En total operen 100 companyies d’arreu del món. D’Espanya en podríem destacar Vueling, Spanair, Iberia, Ryanair i de companyies estrangeres en podríem destacar Turkish Airlines,Norweigian, Onur Air, easyjet entre moltes altres.

5.Quina diferència hi ha entre una companyia de vols regulars i una de vols charter? Què és una companyia de baix cost? Indica el nom d’algunes companyies de cadascun d’aquets tipus.

- Els vols regulars surten amb horari normal i els bitllets es poden comprar per internet o al mateix aeroport. En canvi els vols charter són vols en que un grup de persones lloga durant un temps, però aquest tipus de vols no es poden comprar per internet sinó que has de trucar a la companyia per reservar-lo, com per exemple Iberia o Jet2.

D’altre banda hi ha el que es diu una companyia de baix cost ( o amb anglés “low cost”) que es una companyia que ofereix vols econòmics a qualsevol lloc. Aquest vols els ofereixen per exemple, Ryanair,Vueling o Easyjet.

6. Equipatges de mà i facturats: hi ha alguna limitació de mida o continguts? Indica-les. Què es fa amb els objectes que portes i que no et deixen pujar a l’avió, si ja has facturat la resta d’equipatge.

-Les limitacions de mida o de continguts va depèn de la companyia, si és més gran o més petita. Als continguts és evident que no et deixaran portar una navalla per tant abans d’embarcar revisa tot el que portes ja que si portes objectes que no et deixen pujar a l’avió s’ho queden o ho tiren.

7. Quin procés i camins segueix una maleta des de que arribem a l’aeroport fins que la recollim en el destí?

- Són molts els processos que passa una maleta abans d’arribar a les nostres mans. Primer de tot passa per un control de seguretat on allà es revisen i es mira tot el que hi conté. Més endavant, passa per unes cintes i uns escàners. I finalment passa per el SATE (Sistema Automàtic de Tractament d’Equipatge i això són cinc controls de seguretat amb 24 km de cinta.

8. Quins tràmits hem de seguir si l’equipatge facturat no arriba a destí?. Quina responsabilitat té l’aeroport o la companyia d’aviació sobre els equipatges perduts? Quina estructura hi ha per tal de localitzar les maletes perdudes?

- Si l’equipatge no arriba a destí hauràs d’anar a reclamar a la companyia o al Handlieng, que és una companyia que contracta l’agència de vol amb la que viatges perquè et controli la maleta. La responsabilitat que té és bastant gran ja que si es perd la maleta és culpa d’ells. Per tal de localitzar la maleta es pot fer un full de reclamacions i posar-te amb contacte amb la companyia.

INTERVIEW:
Q:Excuse me, have you got 5 minutes to answer an interview?
A: Yeh, of course, no problem!
Q: OK! Is for a project in our school.
A: OK!
Q:After the questions we will need a photo of all of us? Do you mind?
A:OK, it’s good.
Q:What’s your name?
A:AH! What’s my name? A OK Anthana.
Q:Anthana?
A:Yes, Anthony.
Q:A OK. Where are you from?
A:From Lituania.
Q:Do you mind telling us how old you are?
A:Yes, I’m 33. I look younger I know…jajaja
Q:Jajaja. Ok. Have you been here on holidays or working?
A: Working.
Q:For how long have you been here?
A:A day.
Q: What do you do for a living? And why were you in BCN?
A: I sell chemicals for water treatment. And I’m here because I visited our supplier.
Q: Your work it’s better here than your place you lived?
A: Mmm… yeh.. the work it’s better here.
Q: Do you think that BCN is a good place to work?
A: To work… yes, I think, yeh…
Q:Would you come back?
A: Yes, I’m sure, with my family...
Q:What do you think about work here? Was the experience positive?
A: It’s great to work here. Yes very much at all.
Q: Would you recommend your friends to work here?
A: Ah, well I would recommend to work here, but I would recommend even more to visit Barcelona.
Q:Thank you very much! Have a good fly!

MERCATS MUNICIPALS

Bon dia, i salut per a tots, nosaltres el grup 9 ens han encomanat fer una petita investigació entre els mercats i les botigues d’aliments, per trobar les diferències entre ells. Així doncs, hem fet un anàlisi dels preus, la presentació, és a dir, la distribució dels productes, si estan ordenats o no, quins tipus de productes hi pots trobar, el tracte que et fan alhora de comprar-hi i finalment donarem la nostre opinió i quins llocs ens fa més goig o ens convenç més alhora de triar on hem de comprar.

Aquí podeu comparar amb un cop d’ull ràpid la diferència de preus:

Mercat municipal (Abeceria Central)

Producte

Preu (€)

Origen

Llet (1’5L) de vaca

1,15

Barcelona

Iogurts pack de 4

1,10

Barcelona

Galetes kg

5,65

Barcelona

Oli (oliva) 1,5L

7,50

Ciudad Real

Pasta (1/4)

0,60

Barcelona

Fruits secs (nous pelades) kg

5,85

Girona

Espàrrecs blancs de pot de vidre

2,99

Navarra

Ous (12)

2,10

Girona

Supermercat (Camadi)

Producte

Preu (€)

Origen

Llet (1’5L) de vaca

1,15

Galícia

Iogurts pack de 4

1,00

Barcelona

Galetes “maria” 1 pack

1,75

Palència

Oli (oliva) 1,5L

2,35

Ciudad Real

Pasta (1/4)

0,45

Barcelona

Fruits secs (nous pelades) kg

3,85

Barcelona

Espàrrecs blancs de pot de vidre

1,40

Navarra

Ous (12)

1,78

Guissona (BCN)

Un paquistanès

Producte

Preu (€)

Origen

Llet (1’5L) de vaca

1,10

Barcelona

Iogurts pack de 4

1,50

Barcelona

Galetes “maria” 1 pack

2,80

Barcelona

Oli (oliva) 1,5L

3,85

Girona

Pasta (1/4)

1,25

Barcelona

Fruits secs (nous pelades, en bossa)

2,85

Califòrnia

Espàrrecs blancs de pot de vidre

1,80

Perú

Ous (12)

2,00

Tarragona

Botiga de productes ecològics (Biosí)

Producte

Preu (€)

Origen

Llet (1L) de vaca

2,40

Holanda

Iogurts (cada unitat)

0,79

Barcelona

Galetes 1 pack (sense sucre)

2,15

Barcelona

Oli (oliva) 1L

7,00

Andalusia

Pasta (1/4) integral

1,50

Itàlia

Fruits secs (nous pelades)

3,79

Barcelona

Espàrrecs (verds)

4,90

Lleida

Ous (12)

4,10

Osca

En general els productes són més barats en el “paqui”, tot i que el lloc d’origen dels productes et costa d’identificar i no són dels llocs de màxima qualitat, si busques el lloc més econòmic per a la teva butxaca, el “paqui” té bons preus. Amb qüestió de servei, pot ser que quan demanis el preu o el lloc de la prestatgeria on està el producte d’interès, el senyor que t’atén no t’entengui, però mai s’han de tenir mals prejudicis per ser de raça mora. La presentació dels productes és una mica desordenada i visualment poc atractiva, no és el que més compte, però influeix molt. En el àmbit de productes, hi ha una gama força extensa, on hi pots trobar tot tipus de marques, però de qualitats diverses.

Com podeu comprovar, la botiga de productes ecològics, en aquest cas la botiga biosí, s’hi poden trobar els productes més selectes, tant en qualitat d’origen com a gust, i els productes són per a tota mena de gent que tingui alguna intolerància o gent que es cuida i vol saber el que menja, amb una dieta sana i sense haver estat tractada moltes vegades amb productes químics. El servei és bo, ja que qui t’ha d’atendre sap el que es ven, en quin estat es ven, i sap de què està fet la majoria de menjar. La presentació és correcte, força ordenat, els únics inconvenients que hi trobem són tres, el primer és que els productes són tan selectes, que no hi ha les típiques marques que tenen tan de “marqueting “ i publicitat, que això ho trobem correcte, però si vas a comprar les galetes de una casa concreta i no ecològica, òbviament no ho trobaràs, excepte, si entres per error, pensant que venien els productes de tots els supermercats, però ara ja saps que no, i que estaves equivocat, la segona és que la majoria de productes, tenen un gust especial que a moltes persones acostumades al menjar ràpid (una gran majoria), no els hi agrada el sabor i el gust d’aquells productes tan estranys per a ells, i la tercera i la última, és que tota selectivitat s’ha de pagar, així doncs els productes són una mica carets, per a la majoria de les persones, excepte si tens alguna intolerància, que no tens més remei que comprar allà, o ets un terrible maniàtic i controles tot el que menges, fins i tot l’origen, però hi ha gent que valora més un producte sense haver estat tractat i el seu gust i color, que a la seva butxaca no li preocupa el preu .

Els supermercats o grans superfícies, (“super” per a la majoria de les persones, excepte que siguis un maniàtic de les abreviatures o un intel·lectual no modernitzat), ja sabem de que va i que ens hi podem trobar. Per començar hi ha una amplíssima gama de productes, des de més qualitat fins a una qualitat suficient, molt més barates, ens estem referint a les marques blanques, no entrarem en el debat si són millors o pitjors, només sabem que el preu és més ajustat. El “super “és ideal si som molta o petita família ja que té molts bons preus (com que compren en grans cantitats, els preus són molt ajustats a la nostre economia), entre les marques blanques o les marques que es gasten grans fortunes per la publicitat. Hi trobes de tot i més, així doncs el a les grans superfícies hi compren la majoria de les famílies i la majoria de productes que necessitem de primer ús. Tot està molt classificat i molt ordenat, t’imaginaries un supermercat tot desordenat?Seria un caos total! Per sort hi ha empleats, que van reordenant els aliments i t’ajuden a buscar el producte desitjat en cas de no trobar-lo, el “super” és molt pràctic, còmode i si ja te’l coneixes és ràpid, l’únic inconvenient que hi trobo, és que sinó has anat mai i no el tens per la mà, et perds i com fan al “IKKEA” la tècnica de no trobar la sortida, fins que no la trobes al final acabes picant i comprant coses no necessàries, però aquí està el negoci, algun inconvenient havia de tenir.

I finalment l’últim lloc que ens falta per explicar, son els mercats municipals, o on la gent també sol dir plaça, no heu sentit mai la frase “-Vaig a comprar a la plaça! Ara torno” És una frase típica i peculiar, doncs la majoria de la gent estableix converses amb els mateixos clients, o amb el mateix venedor, i al final coneixes a tothom. La veritat, les parades estan molt ben organitzades i tot esta en el seu lloc, ja que en el mínim espai s’ha de vendre el màxim possible, i així guanyen clientela amb parades que facin goig, i també tenint el millor caràcter de tota la plaça i així et vas posant clients a la butxaca, perquè qui no sap tractar a les persones, per molt bon material que tinguis, poca cosa es fa. Els productes són teòricament de la millor qualitat a un preu que molta gent mínimament es pot permetre (tenen uns preus normals, no excessivament cara perquè hi ha molta competència). A la plaça o mercat municipal, cada parada ven la seva especialitat i tu has de anar a la que necessitis comprar, o qui saps que et guarda la millor peça o amb qui tens una bona conversa. El preu és més card que el de un “paqui” o el de un “super”, però se suposa que la qualitat és superior.

Entre tots els del grup (Maria, Fuqun i Clàudia Dong), hem arribat a la conclusió, desprès de la recerca pel barri de Gràcia, i segons el que hem observat, les diferències entre un mercat municipal, un Supermercat, “super”, un “paqui” i una botiga de productes biològics, les diferències, es troben segons les necessitats, i els gustos de cada persona. Però nosaltres encara, som una mica inexperts en el tema de l’economia familiar, en el punt on ens trobem, per comprar el menjar hem decidit: Per el dia a dia, i productes de neteja anem a un supermercat, perquè ho trobes tot i a bon preu, als caps de setmana, compraríem en els mercats municipals, per variar i menjar una mica més selecta, amb més qualitat i per poder parlar, no? En el “paquis” hem decidit que hi aniríem en cas d’emergència, quan en un diumenge et falten “coca-coles” i no en tens tot està tancat , menys ells, doncs hi anem a comprar-les, també no hi aniríem cada dia perquè no tenen un ventall tan ampli de productes com a les grans superfícies. I les botigues ecològiques, hi aniríem si tinguéssim alguna intolerància, o al·lèrgies o si realment ens agrada algun producte que només el venen en aquest tipus de botigues (un caprici) doncs hi vas i ho compres, i si t’enceta tot lo d’allà, i és perfecta per a la teva dieta, hi compres sovint, com de moment no s’ha donat el cas, ni la necessitat extrema, no hi aniríem sovint, sinó més aviat poc, només en el cas de tenir un caprici.